URINE TOWN
(al Institut del Teatre)
Jo mai he cregut en les conjuncions astrals, aquelles collonades de
"Júpiter entra a la casa de no sé qui...". Jo crec en altres de
conjuncions, com per exemple quan es troben Joan Maria Segura i Josep Maria
Duran, director escènic i director musical, i sortosament de tan en tant es
troben i els que anem a veure el que han fet en sortim més que satisfets. Algú
recorda el Rent de ara fa exactament dos anys al Institut el Teatre? Doncs ja
hi han tornat, ara amb Urine Town, un dels musicals més àcrates, divertits i
bons que es poden veure últimament.
Greg Kotis, l'autor del llibret, viatjava per Europa i crec que a Paris es va trobar amb un
d'aquells urinaris que hi ha al carrer, tancats i que s'obren posant-hi una
moneda. Ah redéu, va quedar impactat i va començar a escriure Urine Town i amb
música de Mark Hollmann van donar forma a una comèdia musical satírica contra
el capitalisme, el populisme, la burocràcia, la corrupció... i per si fos poc
també es burla de la forma clàssica dels musicals de Broadway. Per acabar de
donar forma a l'obra trenca l'esquema que el públic convencional s'espera i els
dona pel sac negant-los un final feliç. Com es pot comprovar té tots els
elements per posar-se a aplaudir fins i
tot amb les orelles.
L'adaptació al català és de Mercé Vallejo i Roser Batalla. Felicitats
per no agafar-se-la amb paper de fumar i dir les coses pel seu nom: parlem
d'urinaris, doncs diem pixar. L' escenografia una estructura que permet
diferents nivells, la il·luminació i el vestuari de Lola Belles i Bea Tornberg tots
amb nota alta. En quant als intèrprets setze actors, cantants i ballarins, vuit
del últim curs i vuit de 2n. en els papers secundaris, han estat molt bé, s'han
entregat i els ha rendit. Ho feien amb il·lusió i això es nota, es nota molt.
No es pot comunicar des de la indolència. Potser l'únic que he trobat una mica
desmarxat ha estat la sonorització que de vegades estava en límits massa alts.
Tot i així sóc conscient que sonoritzar —que és una cosa molt difícil— per a 16
intèrprets i sis músics, en una obra que només dura quatre funcions és quasi
missió impossible.
En quant a l'obra és sorprenent en tots sentits. Fan picades d'ullet a
altres obres, s'aturen i es pregunten "i ara què?", fan tota mena de
trapelleries i s'ho passen de conya. De l'argument només diré que passa en una
ciutat o país en que es va patir una gran sequera i ara l'aigua l'administra
una empresa privada i corrupte. El vilatans per anar a pixar han de fer cua en
urinaris privats sota estricta vigilància, que en teoria controlen la despesa d'aigua, i cobren pel servei. Les cues al carrer de gent amb les cames encreuades són el pa del dia. Pixar pel carrer és el més gran
delicte...
La partitura és excepcional, amb uns temes gens senzills però que tenen
la virtut que t'enganxen a la primera i no és de cap estil en particular; hi ha
una mica de rap, una mica de gospel i fins i tot temes molt sensible i
amorosos. No sortireu del teatre xiulant un tema, com el memory de Cats, però
us agradaria fer-ho.
la Sala Ovidi Montllor del Institut del Teatre pràcticament plena i el
públic ha gratificat a la penya amb aplaudiments forts i continuats. Gràcies Joan Maria Segura i Josep Maria Duran. Per a mi,
un dels millors musicals que he vist últimament, i fa uns mesos vaig estar a
Londres.
Gràcies a aquest comentari-crítica avui hem anat a veure a l´IT a veure UrineTown, un musical molt aconseguit en tots sentits.
ResponEliminaPer treure´s el barret.
Imma C.