28 de gen. 2017

Urine Town

URINE TOWN
(al Institut del Teatre)



Jo mai he cregut en les conjuncions astrals, aquelles collonades de "Júpiter entra a la casa de no sé qui...". Jo crec en altres de conjuncions, com per exemple quan es troben Joan Maria Segura i Josep Maria Duran, director escènic i director musical, i sortosament de tan en tant es troben i els que anem a veure el que han fet en sortim més que satisfets. Algú recorda el Rent de ara fa exactament dos anys al Institut el Teatre? Doncs ja hi han tornat, ara amb Urine Town, un dels musicals més àcrates, divertits i bons que es poden veure últimament.
Greg Kotis, l'autor del llibret, viatjava per Europa  i crec que a Paris es va trobar amb un d'aquells urinaris que hi ha al carrer, tancats i que s'obren posant-hi una moneda. Ah redéu, va quedar impactat i va començar a escriure Urine Town i amb música de Mark Hollmann van donar forma a una comèdia musical satírica contra el capitalisme, el populisme, la burocràcia, la corrupció... i per si fos poc també es burla de la forma clàssica dels musicals de Broadway. Per acabar de donar forma a l'obra trenca l'esquema que el públic convencional s'espera i els dona pel sac negant-los un final feliç. Com es pot comprovar té tots els elements per posar-se a aplaudir  fins i tot amb les orelles.
L'adaptació al català és de Mercé Vallejo i Roser Batalla. Felicitats per no agafar-se-la amb paper de fumar i dir les coses pel seu nom: parlem d'urinaris, doncs diem pixar. L' escenografia una estructura que permet diferents nivells, la il·luminació i el vestuari de Lola Belles i Bea Tornberg tots amb nota alta. En quant als intèrprets setze actors, cantants i ballarins, vuit del últim curs i vuit de 2n. en els papers secundaris, han estat molt bé, s'han entregat i els ha rendit. Ho feien amb il·lusió i això es nota, es nota molt. No es pot comunicar des de la indolència. Potser l'únic que he trobat una mica desmarxat ha estat la sonorització que de vegades estava en límits massa alts. Tot i així sóc conscient que sonoritzar —que és una cosa molt difícil— per a 16 intèrprets i sis músics, en una obra que només dura quatre funcions és quasi missió impossible.
En quant a l'obra és sorprenent en tots sentits. Fan picades d'ullet a altres obres, s'aturen i es pregunten "i ara què?", fan tota mena de trapelleries i s'ho passen de conya. De l'argument només diré que passa en una ciutat o país en que es va patir una gran sequera i ara l'aigua l'administra una empresa privada i corrupte. El vilatans per anar a pixar han de fer cua en urinaris privats sota estricta vigilància, que en teoria controlen la despesa d'aigua, i cobren pel servei. Les cues al carrer de gent amb les cames encreuades són el pa del dia. Pixar pel carrer és el més gran delicte...
La partitura és excepcional, amb uns temes gens senzills però que tenen la virtut que t'enganxen a la primera i no és de cap estil en particular; hi ha una mica de rap, una mica de gospel i fins i tot temes molt sensible i amorosos. No sortireu del teatre xiulant un tema, com el memory de Cats, però us agradaria fer-ho.
la Sala Ovidi Montllor del Institut del Teatre pràcticament plena i el públic ha gratificat a la penya amb aplaudiments forts i continuats. Gràcies Joan Maria Segura i Josep Maria Duran. Per a mi, un dels millors musicals que he vist últimament, i fa uns mesos vaig estar a Londres.

1 comentari:

  1. Gràcies a aquest comentari-crítica avui hem anat a veure a l´IT a veure UrineTown, un musical molt aconseguit en tots sentits.
    Per treure´s el barret.

    Imma C.

    ResponElimina